El dijous 9 de març s’inaugura a les 12.30h l’exposició «Ximo Sanchis. Dibuixos d’arquitecte», que es podrà visitar durant el mes de març a la Sala d’Exposicions de l’ETSA-UPV.
De com s’han fet aquests dibuixos
Molts dels dibuixos que es poden veure aquí, estan fets recordant o memoritzant arquitectures d’edificis en llocs del territori valencià, sempre lligats a la meua biografia personal i temps viscut.
Però no volen ser manies personals excèntriques i estrambòtiques… Volen tindre raons clares per la comprensió i enteniment entre nosaltres. Són dibuixos dins d’eixe país de condició llargueruda i a vora mar…dins dels pobles o als afores i perifèries de les ciutats, dins del nostre moment històric i la nostra estructura econòmica, agrària i fabril ara mateix tardocapitalista i digital…
Sí: ara tenim un tipus de desordre que crec que és una real destrucció del territori i paisatge. “El desenvolupament territorial valencià és una calamitat” com diu Vicent Garcia en referència especialment a la costa alacantina… Desastre en les ciutats i pobles… Perqué nosaltres hem estat presents, hem assistit i hem vist la desfeta real del país, dels seus camins, dels seus camps cultivats, vore desaparèixer la seva estructura de pobles i ciutats, del seus tallers i fàbriques industrials, de la seva impossible modernitat i ordenació racional… Costa de mar i muntanyes plenes d’aglomeracions construïdes, de torres i vil·les, on tota la geografia s’ha fet irreconeixible d’aquell país de Cavanilles i altres antics…
Cal pensar que els arquitectes som el factòtum de tot un món que s’ha destruït sense sentit. Ara mirem amb poca esperança i amb cert espant l’enigmàtic futur…
X. S.
Ximo Sanchis Serrano (l’Alcúdia, 1946) estudió arquitectura en Madrid con Antonio Fernández Alba titulándose en València (1974), donde siguió los cursos de Tomàs Llorens y fue profesor adjunto de proyectos. Como arquitecto municipal de Xàtiva (1980-1985) hizo la rehabilitación del antiguo banco de España como museo de la ciudad (1981), el Mercado de Frutas y Verduras (1982) y la restauración de la ermita de Santa Anna de los Borja (1982). Proyectó el pabellón desmontable para la exposición del 750 aniversario de la conquista de la ciutat de València (1989). Por encargo de Alfons Roig rehabilitó en 1982 la ermita de Llutxent como residencia de artistas. Ha desarrollado su carrera formando equipo profesional con José Murcia y Vicent Garcia, con quienes ha realizado, entre otros, los centros de salud de Alginet (1989) y l’Alcúdia (1991), la plaza de la Torre del Consell de Dénia (1976) tras ganar el concurso convocado por el ayuntamiento, y junto con E. Giménez y C. Salvadores el Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) (1987). Es el autor (con A. Calza, F. Pina y R. Simó) de los Jardines de la Casa de la Noria y la Carretera en l’Alcúdia (1982 y 1988). Ha realizado con Miquel Benito el centro de salud Serrería (I y II) (1994) y el de la plaza de Segovia (1996), ambos en València. En colaboración con este mismo arquitecto ha proyectado el Instituto de Formación Profesional Joanot Martorell y el Instituto de la Ciutat de l’Aprenent en València (2002). Entre otros escritos y artículos ha publicado Arquitectura y detalle constructivo (ETSAV-UPV, València 1998), donde recoge su participación en el curso “Arquitectura al detalle” (ETSAV-UPV y COACV, 1997).