A l’arquitecte JAVIER GOERLICH LLEÓ (València, 1886-1972) es deu, en gran manera, la fisonomia moderna de la ciutat de València, a la qual va dedicar una intensa activitat professional entre 1914 i els primers anys de la dècada de 1960. La seua valuosa i abundant obra, urbanística i arquitectònica, se circumscriu tant a l’àmbit públic com al privat, i és especialment rellevant la seua labor com a arquitecte municipal durant trenta-quatre anys (1922-1956). La seua (llarga carrera professional, exercida sense interrupció en un únic lloc, ofereix un resum exemplar de la problemàtica urbana de la primera meitat del segle XX en una de les principals ciutats espanyoles. Nascut a València el novembre de 1886, de pare austríac procedent de Bohémia (Franz Görlich) i mare valenciana (Asunción Lleó), va completar en 1914 els seus estudis superiors a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. La seua vinculació amb València, en la qual va projectar les més modernes avingudes i edificis de tot ús i Ilenguatge, va ser molt més intensa i variada, i arribà a exercir un paper fonamental en la vida artística i social d’esta ciutat. La presència actual de la seua obra professional i ciutadana és encara molt nombrosa i important, a pesar que significatius oblits, innecessaris canvis d’usos, inoportuns tancaments i sagnants demolicions han anat reduint un particular paisatge que ell va dissenyar i va impulsar d’una manera molt lliure i personal.
Esta exposició completa un intens treball d’investigació iniciat fa ja més de deu anys amb la intenció d’inventariar la seua ingent producció arquitectònica i urbanística, actualitzar i completar la seua estranya i vacil·lant bibliografia professional i restituir la imatge, personal i professional, de qui va ser arquitecte major de l’Ajuntament de València entre els anys 1931 i 1956. Fruit de tot això han sigut fins al moment mostres puntuals, xarrades, conferències, publicacions parcials i, sobretot, l’edició d’una meditada i il·lustrada monografia (Javier Goerlich Lleó. Arquitecto valenciano, 1886-1914-1972), que recull el testimoni d’una primera, realitzada per l’editorial madrilenya Edarba en el molt llunyà any de 1934. Extraure de l’obra extraordinàriament extensa d’este arquitecte les seues línies principals, a partir d’una gran quantitat de materials, de projectes i de referències documentals, ha sigut l’eix central del nostre treball. Ara queda ponderar, des del coneixement que ens permet este recorregut, l’obra d’un arquitecte singular, compromés amb el seu ofici i molt meritori, per a donar testimoni de la València que va ser i de la qual, això esperem, en donem compte àmpliament.
Fullet de l’exposició:
Descarregar: en format JPG ↓